La garrofa i el garrofer: El passat, el present i el futur
Des de sempre la nostra família ha conreat garrofes i hem tingut camps de garrofers. Són arbres centenaris, que fan molta ombra i realment espectaculars. Et convidem a conèixer algun d’aquests camps, ideals per anar-hi a fer un pícnic i gaudir de l’aire lliure.
Garrofers centenaris
Espai per a fer un pícnic
Anem a collir i/o plegar les garrofes
El primer que s’ha de fer és netejar el terra. S’utilitza el bufador per a fer aquesta feina
Abans Després
Es posen les borrasses a terra i amb un pal llarg es fan caure, es recullen i cap al tractor
Per si no ho sabies, el garrofer (Ceratonia Síliqua) és un arbre de fulla perenne, sensible a les glaçades però resistent a la sequera, gràcies a les seves arrels profundes que troben l’humitat del subsòl. El seu cultiu és exclusiu de la mediterrània, des de Turquia fins a la Península Ibèrica. A Catalunya el seu cultiu es concentra especialment en les zones més càlides de les costes catalanes.
El seu fruit, la garrofa, és una llegum molt rica en sucres i vitamines que tradicionalment s’utilitzava per alimentar el bestiar, però en les èpoques de penúria les garrofes eren utilitzades com aliment pels humans.
Antigament s’utilitzava la polpa per a pinsos, pel ramat o els matxos i cavalls i s’obtenia aiguardent, mel, xarops i cataplasmes medicinals.
Actualment, la polpa encara que també es destina per a l’alimentació del bestiar, també serveix per obtenir productes d’alimentació com xocolata, farina de garrofa, com a substitut del cacau. Del garrofí o llavor s’obté una goma que s’utilitza per a fabricació del paper, per a indústries farmacèutiques, tèxtils i químiques entre d’altres. . La seva fusta, per la seva qualitat, s’utilitza en ebenisteria.
Com a curiositat, el meu avi ens deia que el garrofer perquè creixi bé, ha de veure el mar. En diversos punts de Catalunya es busca aigua amb varetes fetes de garrofer. Es diu que el garrofer té facilitat per atreure llamps i que les millors varetes són les fetes d’arbres foradats per aquestes descàrregues elèctriques.
L’expressió popular ”guanyar-se les garrofes” evidencia que les garrofes havien constituït un producte bàsic en l’economia agrària. Una altra dita que deia el meu avi “Quan l’amo dorm, el garrofer vela””, per dir que el garrofer requereix poca feina. És curiós que quan culls/ arreplegues les garrofes ja tornes a tenir a l’arbre el nou fruit. .
